Conferences on young people’s being together

We are starting to translate the months of fieldwork and research in the research project on the technological mediation of taste in music in ideas that we want to explore (we are also finishing the fieldwork on family socialization in new technologies). We had the ocassions to share them with researchers in two fantastic settings last week: the 1th NYRIS symposium on Global / Local Youth – New Civic Culture, Rights and Responsibilities (at the University of Turku in Turku, Finland) and Rethinking Youth Cultures In The Age Of Global Media (at the Institute Of Education, London).

The papers presented by Roger Martinez and Irene Curssó were untitled ‘Tuning-in through Youtube, Facebook and P2P: Growing up, making sense of popular music and the Internet’ and ‘Being Together Through The Internet: Class Differences in the Direct and Indirect Experience of Others’, and have been very useful in pushing us to put together part of the fielwork and start drawing some generalizations which develop some of the ideas Toni Cambra is also pushing on his PhD about Electrodance. These were the focus of both papers:

Tuning-in through Youtube, Facebook and P2P: Growing up, making sense of popular music and the Internet

When growing up, young people try to make sense of youth cultural geographies, and in this symbolic work music plays a very
important role. Contrary to what an important part of popular music research tends to imply, moreover, taste in music is homologically related to social geographies. During the last 10 years, the way young people access and share their music knowledge and preferences has notably changed because of the Internet: P2P file exchange, social network sites like Myspace or Facebook, and the importance of Youtube, just to name a few, have revolutionized young people’s relationship with music. In this paper, the impact of these technologies is scrutinized through a comparison of how taste in music was and is culturally produced in 2000 and 2010 in three secondary schools in Barcelona, Spain. Through the analysis of qualitative interviews to more than 120 youngsters between 15 and 16 years old, attention was paid to the changes in the way young people learn, make sense and experience the differentiation between different music genres and the tension between the commercial centre and the anti-commercial peripheries, with the goal of understanding how their homological relation to social meanings like gender, class or ethnic, linguistic and national identification are being produced and re-produced.

Being Together Through The Internet: Class Differences in the Direct and Indirect Experience of Others

We reflected about how youngsters in opposed positions of generalized advantage use digital media to build differentiated ways of communicating – understood as ‘being together’ in terms of actual social interactions as well as shared meanings and imagined cultural spaces. When growing up, young people try to make sense of youth and general social geographies through both direct and indirect experiences of others. Contemporary youth cultures, tastes and styles have always provided a stock of typified knowledge mediating young people’s experience of their social world. With the rise of digital technologies and the importance of user generated content, the way these meanings are being generated, disseminated and accessed are changing, and thus is presumably having an impact in young people’s cultural production of youth cultures and their ‘being together’. Through the analysis of in-depth qualitative interviews to youngsters between 15 and 16 years old, we analysed the importance of social network sites, messaging, Youtube and other on-line resources in the way young people in different positions of generalized advantage make sense of their position in youth cultural and social geographies.

Recerca sobre mediació tecnològica del gust musical

Durant el curs 2010-11 des del GRECS farem una recerca sobre com els canvis radicals en la mediació tecnològica del gust musical afecten la complexa relació entre geografies musicals i posicions socials articulades al voltant de les tensions entre els tres ‘ethos’ normatius del treball, el consum i l’autenticitat en la segona modernitat. Aquesta recerca, que farà Roger Martínez durant la seva residència a l’IN3, consistirà en una comparació històrica amb el treball empíric que va fer per la seva tesi doctoral Taste in music as a cultural production fa deu anys, just abans que es generalitzés la revolució resultant de la introducció de la banda ampla d’Internet, dels llocs d’intercanvi P2P, dels reproductors MP3 i l’I-Pod,  de les xarxes socials i de l’escolta en streaming. A través d’aquesta comparativa es podrà analitzar les importants moficiacions que s’han produït en la manera com els joves accedeixen, escolten i experimenten la música i les geografies musicals, i també el funcionament de l’economia política de la música.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE:

Technological mediation of the cultural production of musical geographies

This project explores the changes in the production of musical geographies before and after the revolution in the music field triggered by information and communication technologies. The goal is to determine how the radical changes in the technological mediation of taste in music affect the complex relationship between musical geographies and social position as articulated throughout the tensions between the three normative ‘ethos’ of work, consumption and authenticity in the second modernity era. This is achieved through a comparison with the empirical research project carried out ten years ago, Taste in Music as a Cultural Production.

The research project will consider whether the great revolution in the means of production, distribution and consumption of music which has been going on for a decade now, associated to technological innovations (broadband; P2P file sharing; blogs; websites; social networks like MySpace, Tuenti, Fotolog, Facebook, Twitter and YouTube; iPod and other MP3 players; and streaming sites like Spotify and Last FM) has substantially changed the way we collectively produce music geographies. This will be done from the point of view of young people’s trajectories through these geographies and the obvious and dramatic restructuring of the political economy of music. We are particularly interested in seeing how the different patterns of consumption, production and distribution in the new technological context relate to:

1. The tension and balance between mainstream and alternative.
2. The way homologies between musical tastes and social positions are accessed, disseminated and culturally produced.
3. The development of different meanings, explicit or implicit, of the idea of authenticity and its various connections to “normative provocation”.
4. Time and space: the tension between what is new and what is not in the relationship between the global and the local.

These objectives are to be pursued through a qualitative study of both the experience of young people in three secondary schools and a sample of workers in the music industry in Barcelona.

Postgrau en Innovació cultural: arts, mitjans i cultura popular

GRECS participa en el postgrau d’Innovació cultural: arts, mitjans i cultura popular (30 crèdits ECTS), un postgrau que ofereix les bases per a entendre i poder analitzar els canvis i les transformacions de la relació entre cultura i societat, així com aporta coneixements clau sobre les noves produccions artístiques i culturals contemporànies transformades per les tecnologies de la informació i la comunicació, el dinamisme de les indústries culturals i els processos de globalització.

Conscients de la necessitat de comprendre, adaptar-se i intervenir en els canvis i transformacions de la cultura contemporània LABoral Centro de Arte y Creación Industrial, i la Universitat Oberta de Catalunya impulsen conjuntament aquest programa formatiu de postgrau amb l’objectiu d’oferir eines per a comprendre i intervenir en la cultura actual des d’un context interdisciplinari i en connexió amb els grans debats a escala internacional en els àmbits de les arts, les humanitats, la comunicació i les ciències socials.

La complexitat i la gran velocitat dels canvis en la cultura actual obliga a realitzar una aproximació que sigui capaç de fusionar les perspectives acadèmica i professional en les institucions, indústries i sistemes culturals. En el context dels canvis i les transformacions de la cultura en la Societat del Coneixement és fonamental generar les eines d’anàlisi adequades per investigar, desenvolupar i innovar en l’àmbit social i cultural.

Aquest postgrau ofereix una formació que integra diferents perspectives d’anàlisi per comprendre e innovar en la relació de la cultura amb la societat, tecnologia, economia, mitjans de comunicació i arts. Per això comptarem tant amb els estudis de cas més rellevants com amb la col·laboració de destacats especialistes del món de les arts i la cultura, la investigació, els mitjans i la industria, analitzant en temps real aspectes que treballarem a nivell teòric, metodològic i pràctic.

Projecte I+D sobre compromís de parella i expressió de les emocions

Marxem de vacances amb l’inici d’un nou projecte I+D en marxa, “Las formas de compromiso de pareja y la expresión de las emociones en la era de la comunicación electrónica” (Forms of Commitment in Love Relationships and the Expression of Emotions in Times of Electronic Communication), gràcies a l’ajut del Ministerio de Ciencia e Innovación. La investigadora principal serà Natàlia Cantó, i hi participarem tots els membres del GRECS (Francesc Núñez, Swen Seebach, Pau Alsina, Isaac Gonzàlez, Ana Rodríguez i Roger Martínez).

To receive a love email or to get a break up message (SMS) was unthinkable only fifteen years ago. Now couples have the possibility to communicate with each other over long and short distances. Some couples may even start relationships by using these new forms of communication. These circumstances change the shape and content of the relationships that bond couples together – their affective practices, their daily communication, their emotional experiences, as well as their ways of expressing emotions. These changes influence a steadily growing number of people – and thus their biographies. Simultaneously, the discourses on the meaning of love and on that which a good relationship is and should be become gradually modified. Again, these changes in the practices and discourses are reflected in the social imaginaries as well as in the everyday practices of couples. Furthermore, huge changes in the socialisation of the new generations are taking place; they imply the descriptive and normative definitions of the meaning and content of love and love relationships.

Publicació al TDX de ‘Taste in music as a cultural production’

Ja està disponible en línea al TDX la tesi de Roger Martínez Taste in music as a cultural production Young people, musical geographies and the imbrication of social hierarchies in Birmingham and Barcelona.

The thesis takes the usually private zone of the appreciation of music, often still understood in internal and individualistic terms and appreciated only for its aesthetic elements, as a  sociological object of study using sociological analytics to uncover the collective, shared and symbolic logics of the formation of the apparently most private zones of experience. The approach to the study of youth taste, youth groups and the sociology of music attempts to participate in the current debates in these areas by developing an original theoretical approach to cultural production that through an empirical comparative research on music taste among young people in Birmingham and Barcelona wants to contribute to the understanding of social divisions and distinctions in contemporary popular culture.

There are several crucial areas where the thesis aims to use an empirical research for adjudicating between competing academic approaches to the study of subcultures and youth culture. In particular it tries to overcome the subculturalist/post-subculturalist debate in youth cultures research by drawing attention to a neglected area of `homological’, `objective possibilities’ and `integral circuit’ analysis which has been downplayed somewhat first by a dominance of the notion of `signifying practice` and later by post modern notions of the free-floatingness of discourse.

The thesis combines different sociological insights to produce an analytical approach for the understanding of the subject matter. It uses a social constructionist perspective to outline levels of youth experience and of social analysis (the private/personal, interpersonal relations and hierarchies, and the anonymous landscapes of musical and broader social geographies). The fieldwork data is used to show how these levels intertwine, and how the notion of `homology’ help to connect these levels, showing a multiplicity of possible combinations, in relation to their complex location within wider social heirarchies and fields of generalised advantage or disadvantage. To flexibly yoke this together the new notion of `imbrication’ is used to show how social structural forces and placements may be invisible and opaque but are drenched and work though a plethora of symbolic forms and practices that cannot ultimately be understood without the wider social and historical perspective of understanding that ultimately locates them.

The thesis shows how by using the appropriate tools of analysis, the sheer range of possibilities and options does not defeat the possibility of social-structural analysis, what makes it an original contribution to the current debates in the field. In the conclusion the thesis identifies certain tendencies of association between class backgrounds and musical taste but shows in detail how these are multiform with several variants and options and different relations with respect to the internal organisation of the  musical tastes field between the commercial centre and minority peripheries. The thesis thus analyses the relative autonomy of cultural forms showing clearly wherein lies the autonomy and where lies the dependence. In the final chapter, the thesis moves onto place the imbrication of symbolic homologies within a larger typification of social change as characteristic of a third stage of development of capitalism where the extension of `normative provocation and transgression’ produce quite large zones, spatially and temporally, where inversions of status occur – putting lower or stigmatised groups in positions apparently of greater influence and prestige – which profoundly condition how identities form and social structures are erased in consciousness even as profound socially reproductive ends are achieved through these very processes. 

***

La tesi agafa la vessant normalment privada de l’apreciació musical, encara sovint entesa exclusivament a partir dels seus aspectes interns i individuals, i per tant només analitzada des de la seva vessant estètica, com a objecte d’estudi sociològic, utilitzant eines sociològiques per descobrir les lògiques col·lectiva, compartida i simbòlica de la formació de les zones aparentment més privades d’experiència. L’aproximació a l’estudi del gust i els grups juvenils i la sociologia de la música intenta participar en els debats actuals en aquestes àrees desenvolupant una aproximació teòrica original a la producció cultural que, a través d’una recerca comparativa sobre el gust musical entre els joves a Birmingham i Barcelona, vol contribuir a la comprensió de les divisions i distincions socials a la cultura popular contemporània.

Hi ha diverses àrees on la tesis intenta utilitzar la recerca empírica per avaluar diferents aproximacions acadèmiques a l’estudi de les subucultures i la cultura juvenil. En concret, intenta superar el debat subcultura/post-subcultura en el camp de la recerca sobre les cultures juvenils, mitjançant la reivindicació d’elements com l’anàlisi de les “homologies’, les “possibilitats objectives” i els “circuits integrals”, arraconats darrerament per conceptes com “pràctica significativa” i la noció post-moderna del discurs flotant i lliure.

La tesis combina diferents aportacions sociològiques per elaborar una aproximació analítica que ajudi a entendre l’objecte d’estudi. Empra la perspectiva del construccionisme social per dibuixar nivells d’experiència juvenils i d’anàlisi social (les jerarquies i relacions privades/personals i interpersonals, els paisatges anònims de les geografies musicals i socials). Les dades del treball de camp s’utilitzen per mostrar com aquests nivells estan entrelligats, i com la noció d’“homologia” ajuda a connectar-los, evidenciant la multiplicitat de combinacions possibles en relació a la seva complexa localització en jerarquies socials més àmplies i en els camp d’avantatge i desavantatge generalitzat. Per encaixar tot això de manera flexible, s’utilitza la noció d’“imbricació”, que mostra com les forces i ubicacions socio-estructurals poden ser invisibles i opaques, però que estan en ple funcionament a través d’un conjunt de formes i pràctiques simbòliques que no poden ser enteses, en darrera instància, independentment d’una perspectiva social i històrica més àmplia, que és la que les permet situar correctament.

En el seu conjunt, la tesi mostra com, mitjançant la utilització de les eines d’anàlisi adequades, la complexitat i abast de possibilitats i opcions personals dels joves estudiats no impedeix fer-ne una anàlisi socio-estructural, la qual cosa implica una contribució original als debats actuals en el camp. A les conclusions s’identifiquen algunes tendències d’associació entre orígens de classe i gust musical, tot mostrant com aquestes associacions són multiformes i presenten diverses variants i opcions, així com diferents relacions en relació a l’organització interna del camp dels gustos musicals en un centre comercial i unes perifèries minoritàries. La tesis, per tant, analitza la relativa autonomia de les formes culturals mostrant clarament els espais d’autonomia i els espais de dependència. En el capítol final, se situa la imbricació de les homologies simbòliques en el marc d’una tipificació més àmplia del canvi social, i d’un tercer estadi de desenvolupament del capitalisme en el qual l’extensió de la “provocació i transgressió normativa” ha originat àmplies zones, tant en termes espacials com temporals, on s’esdevenen inversions d’estatus (situant els grups inferiors o estigmatitzats en posicions d’aparent influència i prestigi social), que condicionen de manera crucial com es conformen les identitats i s’erosionen en la consciència les estructures socials, tot i continuar mantenint, en el mateix procés, el mateix protagonisme en la reproducció social.

(Veure tesi en pdf)