Recerca

LINIES DE RECERCA

1) Emocions i experiència subjectiva en la cultura de consum.
Estudia quin és el lloc que ocupen les emocions i els sentiments en la configuració de les subjectivitats modernes. Per fer-ho, estudia com al llarg de l’últim segle s’han anat entrelligant els llenguatges del jo i del mercat fins fer de les emocions unes entitats que poden ser quantificades, avaluades i, en definitiva, mercantilitzades, i també en l’articulació entre tecnologia i emocions (en com la tecnologia està articulant la corporalitat i les emocions). Després d’uns anys analitzant el paper central que té l’amor en com s’articulen els vincles socials en les nostres biografies (i el nostre futur), volem obrir ara aquesta línia a l’estudi del futur en un sentit més ampli (lligat al futur col·lectiu articulat mitjançant els horitzons i els imaginaris de futur).

Objectius generals:

• Analitzar la formació de la cultura expressivista que culmina en els anys 60 i en el qual l’expressió de les emocions jugarà un paper important en la construcció del “jo” dels individus. Aprofundir, entre d’altres coses, en per què la “intel·ligència” emocional s’ha convertit en una capacitat destacada de les classes mitjanes.
• Estudiar el lligam entre espontaneïtat, autenticitat i mercat. Observar com aquest procés de suposada “expressió espontània i autèntica” de les emocions està estretament lligat al desenvolupament del mercat de consum.
• Comprendre el vincle entre les emocions i la normativització de la interacció social. Explicitar el paper de les emocions, i molt particularment de l’amor, com a guies de comportament i d’institucionalització del sentit.
• Detenir-nos en les tecnologies digitals i quantificació de les emocions. Estudi del paper mediador de les tecnologies digitals en la quantificació i mercantilització de les emocions.
• Vincle fonamental entre els processos de sociació tal i com els coneixem i l’experiència, expressió i dotació de sentit de les emocions.

2) Desigualtat i diferències culturals

Estudia com s’articulen i codifiquen avui dia les desigualtats socials en termes de classe, gènere i identificació nacional, lingüística i ètnica mitjançant la producció de subjectivitats en els camps de la cultura, l’educació, el consum, els media i la tecnologia S’emmarca sobretot en l’estudi qualitatiu i quantitatiu del consum i les pràctiques culturals, l’educació, els estils juvenils i l’apropiació dels media i la tecnologia en la vida corrent. Volem orientar-la en el següents anys vers l’estudi de l’experiència social de la desigualtat i la identificació nacional en el context de crisi econòmica i d’incert context nacional a Catalunya.

Objectius generals:

• Estudiar com els individus donen sentit a la desigualtat social mitjançant les diferenciacions culturals i les emocions i quines transformacions s’estan produint. Partint del fet que és impossible entendre separadament les desigualtats lligades a la classe, el gènere, la sexualitat i la identificació nacional, ètnica i lingüística, ens fixem en com s’articulen els diferents eixos de desigualtat en les formes de diferenciació cultural i la subjectivitat.
• Investigar el paper de l’educació en l’articulació cultural de les desigualtats, amb un especial interès en l’impacte cultural de la composició social i cultural dels centres educatius.
• Indagar les noves subjectivitats emergents com a resultat del canvi econòmic i nacional viscut a Catalunya durant els darrers anys i la seva evolució en el futur immediat.

PROJECTES DE RECERCA

• 2014-2016: Futuros cotidianos: vidas urbanas en tiempos de austeridad y cambio (Everyday life futures: Reshaping urban lives in times of austerity and change) (Investigadors principals: Natàlia Cantó i Ramón Ribera Fumaz; participen: Greti Iulia Ivana, Isaac Gonzàlez, Roger Martínez, Francesc Núñez, Swen Seebach, Sylvia Terpe, Georg Vobruba, Josep Lladós, Josep Vivas Elias, Greig Charnock, Hug March, Alex Loftus, Marc Martí).
• Maig 2013-maig 2014: Joves i participació política. Una anàlisi de les disposicions polítiques i de les pràctiques participatives en clau de mobilitat social, finançada per la Generalitat de Catalunya (Investigador principal: Isaac Gonzàlez).
• Gener 2011-Desembre 2013: Las formas de compromiso de pareja y la expresión de las emociones en la era de la comunicación electrónica(Forms of Commitment in Love Relationships and the Expression of Emotions in Times of Electronic Communication). (Investigadora principal: Natàlia Cantó; participen: Francesc Núñez, Swen Seebach, Isaac Gonzàlez, Pau Alsina, Ana Rodriguez, Roger Martínez).
• Octubre 2010 – juliol2011: Mediació tecnològica de la producció cultural de les geografies musicals (Technological mediation of the cultural production of musical geographies). (Investigador principal: Roger Martínez). Recerca sobre com els canvis radicals en la mediació tecnològica del gust musical afecten la complexa relació entre geografies musicals i posicions socials articulades al voltant de les tensions entre els tres ‘ethos’ normatius del treball, el consum i l’autenticitat en la segona modernitat.
• Octubre 2010- juliol 2011: Socialització familiar en les noves tecnologies (Family socialization in new technologies). (Investigador principal: Roger Martínez). Recerca sobre les pautes d’us i regulació de l’ús de les noves tecnologies a les llars amb adolescents, amb especial atenció a les formes de control, autocontrol i el tipus d’usos de les noves tecnologies a la llar.
• Agost 2008-novembre 2009: Joves i llengua (Isaac Gonzàlez i Roger Martínez, en un projecte amb Joan Pujolar, Anna Font i Alina Torres). Recerca sobre els usos lingüístics dels joves de Catalunya.
• Gener-octubre 2008: Violència, Internet i escoles. Normativització de la vida corrent lligada a la difusió de vídeos amb pràctiques agressives a Internet  (Miquel Gonzàlez i Roger Martínez). Recerca competitiva dirigida per Roger Martínez, que respon a una convocatòria de l’Observatori Català de la Joventut. En aquest cas preteníem indagar en la transformació del paper de la violència entre els joves en referència, també, a les jerarquies juvenils i els relats i vivències personals.
• Setembre 2006-desembre 2007: Veure i ser vist (Francesc Núñez, Pau Alsina, Roger Martínez, Isaac Gonzàlez, Miquel Gonzàlez). Recerca sobre els usos que els adolescents fan de l’espai d’internet Youtube. És una recerca dirigida pel membre del grups Francesc Núñez, i on també hi ha participat els components del grup Roger Martínez, Isaac Gonzàlez i Pau Alsina, i també el col·laborador Miquel Fernández. Aquesta recerca aprofundeix en les transformacions en les jerarquies juvenils, d’una banda, i en la vivència de les emocions personals, de l’altra, que operen des de la massificació de l’ús de Youtube entre els joves.
• Gener 2006-febrer 2007: El sorgiment del sisè sentit. Usos i sentits del telèfon mòbil en els adolescents i joves. (Isaac Gonzàlez i Ricard Benito). Projecte de recerca finançat per la Fundació Jaume Bofill i la Fundació Claret sobre l’ús del telèfon mòbil entre adolescents i joves. El resultat d’aquesta recerca és el llibre El sorgiment del sisè sentit. Usos i sentits del telèfon mòbil en els adolescents i joves. En aquest cas, l’esmentada transformació de vivències personals, disposicions subjectives i jerarquies socials entre adolescents i joves es correlaciona amb la massificació de l’ús del telèfon mòbil i la seva incorporació dins dels estils de vida juvenils.
• Gener-desembre 2006: Shakespeare a ritme de hip hop (participació de Roger Martínez, dirigida per Moisés Maicas). Participació amb una recerca sociològica sobre el sentit de l’escena hip hop a Catalunya.
• Juliol 2004-juny 2005: De nens exigents i joves lliures (Isaac Gonzàlez i Ricard Benito). Elaborada a partir d’un premi del Consell Audiovisual de Catalunya per incentivar la recerca sobre els media. El corpus normatiu subjacent en la narrativitat publicitària. Aquesta recerca aborda el paper que tenen els mitjans de comunicació, i molt concretament la publicitat audiovisual, en la reconstrucció d’un relat mitològic que serveix de suport a l’emergència i consolidació de vivències emocionals que, malgrat ser viscudes com a profundament autèntiques i personals, requereixen d’un tramat institucional que les suporti –en aquest cas, la publicitat.
• Gener-novembre 2004: Cultura i joves (Roger Martínez, Isaac Gonzàlez i Verónica de Miguel). Recerca finançada per l’Observatori Català de la Joventut, publicada a la col·lecció estudis de la Secretaria General de la Joventut (2005). És una investigació basada en una anàlisi quantitativa de l’enquesta d’usos culturals del Departament de Cultura de l’any 2001, i complementada metodològicament amb la realització de grups de discussió a joves d’arreu de Catalunya. En aquesta recerca, a la vegada que es fa un informe sobre els usos i consums culturals dels joves catalans, es persegueix indagar en preguntes de fons com ara ¿com es reprodueixen i redibuixen les desigualtats en les disposicions subjectives dels individus en un entorn en què el consum i les pràctiques culturals semblen diluir les determinacions i lliurar l’individu d’ancoratges estructurals? Entre algunes de les respostes que s’hi apunten hi ha que més enllà del què consumim culturalment, els matisos en els subproductes que preferim –més enllà de grans etiquetes genèriques, per exemple, sobre gust musical–; la manera en què els consumim –els contextos que atorguen sentit a un consum determinat, i que poden atorgar un sentit irònic, lúdic, transcendent, etc. a aital consum-; la suma de diferents consums i el rebuig a certs gèneres –la diferència entre ser un consumidor cultural omnívor o no-; i finalment la transitorietat o permanència dels gustos culturals adquirits durant la joventut, redibuixen els ancoratges estructurals en les disposicions individuals al consum.