Doctora Ana Rodríguez

El 2 de maig ens ha portat una nova Doctora al GRECS: la greca Ana Rodríguez ha defensat amb èxit la seva tesi “Teoría y práctica del cine como dispositivo crítico. El alcance de la modernidad y las formas de lo político en el cine de los años treinta”, de la qual aquí teniu com a tast un breu resum.

RESUM DE LA TESI

La investigación se basa en el desarrollo del concepto de Dispositivo Crítico para analizar la dimensión política contenida en las prácticas artísticas modernas y en las producciones cinematográficas realizadas en los márgenes de la industria y en aquellas estructuras organizadas de forma alternativa en el periodo que abarca desde la década de los años veinte hasta mediados de los años cuarenta del siglo XX. El análisis y trabajo historiográfico se centra en visualizar las formas en las que emergen y se organizan los diversos colectivos vinculados a los movimientos de izquierda, como socialistas, comunistas, anarquistas o movimientos cooperativos, en los contextos más relevantes del sistema mundial de entreguerras: la Unión Soviética, la República de Weimar, el Reino Unido, Estados Unidos y Francia. De este modo, se han evidenciado las conexiones de ciertas praxis vinculadas al cine político y el corpus teórico de sus agentes con aquellos procesos y debates que emergen a raíz de la modernidad filosófica de finales del siglo XVIII y a lo largo del XIX, el desarrollo de las ideas estéticas de este periodo y el pensamiento marxista.

Postgrau en Innovació cultural: arts, mitjans i cultura popular

GRECS participa en el postgrau d’Innovació cultural: arts, mitjans i cultura popular (30 crèdits ECTS), un postgrau que ofereix les bases per a entendre i poder analitzar els canvis i les transformacions de la relació entre cultura i societat, així com aporta coneixements clau sobre les noves produccions artístiques i culturals contemporànies transformades per les tecnologies de la informació i la comunicació, el dinamisme de les indústries culturals i els processos de globalització.

Conscients de la necessitat de comprendre, adaptar-se i intervenir en els canvis i transformacions de la cultura contemporània LABoral Centro de Arte y Creación Industrial, i la Universitat Oberta de Catalunya impulsen conjuntament aquest programa formatiu de postgrau amb l’objectiu d’oferir eines per a comprendre i intervenir en la cultura actual des d’un context interdisciplinari i en connexió amb els grans debats a escala internacional en els àmbits de les arts, les humanitats, la comunicació i les ciències socials.

La complexitat i la gran velocitat dels canvis en la cultura actual obliga a realitzar una aproximació que sigui capaç de fusionar les perspectives acadèmica i professional en les institucions, indústries i sistemes culturals. En el context dels canvis i les transformacions de la cultura en la Societat del Coneixement és fonamental generar les eines d’anàlisi adequades per investigar, desenvolupar i innovar en l’àmbit social i cultural.

Aquest postgrau ofereix una formació que integra diferents perspectives d’anàlisi per comprendre e innovar en la relació de la cultura amb la societat, tecnologia, economia, mitjans de comunicació i arts. Per això comptarem tant amb els estudis de cas més rellevants com amb la col·laboració de destacats especialistes del món de les arts i la cultura, la investigació, els mitjans i la industria, analitzant en temps real aspectes que treballarem a nivell teòric, metodològic i pràctic.

Projecte I+D sobre compromís de parella i expressió de les emocions

Marxem de vacances amb l’inici d’un nou projecte I+D en marxa, “Las formas de compromiso de pareja y la expresión de las emociones en la era de la comunicación electrónica” (Forms of Commitment in Love Relationships and the Expression of Emotions in Times of Electronic Communication), gràcies a l’ajut del Ministerio de Ciencia e Innovación. La investigadora principal serà Natàlia Cantó, i hi participarem tots els membres del GRECS (Francesc Núñez, Swen Seebach, Pau Alsina, Isaac Gonzàlez, Ana Rodríguez i Roger Martínez).

To receive a love email or to get a break up message (SMS) was unthinkable only fifteen years ago. Now couples have the possibility to communicate with each other over long and short distances. Some couples may even start relationships by using these new forms of communication. These circumstances change the shape and content of the relationships that bond couples together – their affective practices, their daily communication, their emotional experiences, as well as their ways of expressing emotions. These changes influence a steadily growing number of people – and thus their biographies. Simultaneously, the discourses on the meaning of love and on that which a good relationship is and should be become gradually modified. Again, these changes in the practices and discourses are reflected in the social imaginaries as well as in the everyday practices of couples. Furthermore, huge changes in the socialisation of the new generations are taking place; they imply the descriptive and normative definitions of the meaning and content of love and love relationships.