Seminari sobre elecció escolar d’Isaac González a Xile

Es pot veure sencer la ponència d’Isaac González al seminari “Eligiendo escuela en Chile. El cliente ¿tiene la razón?” del passat 3 de juny al Centro de Investigación Avanzada en Educación de la Universidad de Chile.

 

Seminari amb el professor Edward Shanken al Wikilounge UOC

Image via Wikipedia

Aprofitant la pròxima publicació del monogràfic 11 d‘Artnodes “New Media, Art-Science and Contemporary Art:Towards a Hybrid Discourse?” i la visita a Barcelona del professor Edward Shanken (pels encontres SINERGIA que fem a l’Arts Santa Mònica), el mateix dia 17/11,  d’11 a 14h, farem un seminari  al Wikilounge de la UOC (Rambla de Catalunya, 6. Barcelona). Si algú vol assistir cal reservar-ho abans doncs és sala reduïda (email a paualsina(at)gmail.com)

Impulsat des del grup de recerca GRECS dels Estudis d’Arts i Humanitats el seminari es centrarà en analitzar els punts de connexió i les tensions que es donen entre el món de l’art contemporani i les pràctiques artístiques vinculades tant als nous descobriments científics com als desenvolupaments tecnològics més innovadors.

Una breu bio del professor Shanken: Edward A. Shanken writes and teaches about the entwinement of art, science, and technology with a focus on interdisciplinary practices involving new media. He is a researcher at the Amsterdam School for Cultural Analysis at the University of Amsterdam (UvA) and a member of the Media Art History faculty at the Donau University in Krems, Austria. He was formerly Universitair Docent of New Media at UvA, Executive Director of the Information Science + Information Studies program at Duke University, and Professor of Art History and Media Theory at Savannah College of Art and Design. Fellowships include National Endowment for the Arts, American Council of Learned Societies, UCLA, University of Bremen, and Washington University in St. Louis.  Recent and forthcoming publications include essays on art and technology in the 1960s; interactivity, agency, and responsibility; sound art and ecology; art historiography, and bridging the gap between new media and contemporary art. He edited and wrote the introduction to a collection of essays by Roy Ascott, “Telematic Embrace: Visionary Theories of Art, Technology and Consciousness (University of California Press, 2003, reprinted 2007). His critically praised survey, Art and Electronic Media, was published by Phaidon Press in 2009, reprinted 2010.

URL: www.artexetra.com/

Seminari Habemus Corpus a l’Estruch.

Durant el darrer semestre, Pau Alsina va iniciar el seminari Habemus Corpus a la NauEstruch de Sabadell. El treball en progrés, que continuarà durant el període 2010-2011, està relatat al blog Habemus Corpus. En la primera sessió del seminari conduit per Marina Garcés i Pau Alsina comentaven:

“El filosof francès Michel Foucault entenía la teoría com una capsa d’eines orientada a la pràctica. Habemus Corpus es el primer seminari del cicle “Capsa D’Eines”, un programa d’investigació obert a l’entorn de diverses propostes temàtiques que preten aproximar la filosofía, entesa com a capsa d’eines, a creador/es, teorics/ques i interessats/des en l’escena contemporània o les pràctiques performatives.

El pensament i les arts contemporànies estan marcats per un retorn del cos: un retorn que és, per una banda, reapropiació d’una materialitat expropiada per l’intel·lectualisme i la moral i, a l’hora, el crit d’una carn sublimada sota les aparences glorioses i indolores de la societat de l’espectacle.

En aquest seminari volem explorar críticament les figures d’aquest retorn del cos a l’escena contemporània. Ho farem interrogant els textos de la nostra contemporaneïtat filosòfica i, a l’hora, abordant els principals debats que travessen actualment el panorama de les arts escèniques i performatives.

El seminari és obert tant en el seu funcionament com en l’elaboració dels seus continguts. Partirem d’unes figures corporals proposades pels seus coordinadors però el temari resta inacabat, esperant que la pròpia dinàmica de treball faci sorgir altres figures.

El seminari serà conduït per Marina Garcés i Pau Alsina i tindrà lloc a L’Estruch, els divendres a les 17h, quinzenalment, a partir del 16 d’abril de 2010.”

Per a seguir el transcurs del seminari podeu consultar el blog: http://habemuscorpus.wordpress.com/

Individu i desvergonya

Francesc Núñez – En el seminari d’avui he incidit en l’important paper d’algunes emocions (i molt particularment la vergonya) en els processos de constitució (o de generació) de comunitat(s). La vergonya és un bon exemple de “socialització” de l’individu, o millor, d’inserció de l’individu en una comunitat. El desvergonyit ho és per falta d’adhesió i de pertinença a la comunitat o, en el millor dels casos, de confrontació a una comunitat que no és la seva. Els canvis en les societats modernes i especialment a partir del que podríem anomenar segona modernitat, han trastocat aquestes mecanismes de relació social. A això ens volem referir.

1. La tesi (constructivista) que defenso sosté que les emocions tenen la capacitat de donar suport a les normes socials. Les emocions comporten nocions de caràcter prescriptiu com, per exemple, creences en què alguna cosa ha de ser respectada, condemnada, desitjada o defensada…
2. Les emocions, en la seva forma socialitzada, interioritzada o, també encosada (és a dir, apresa en el procés de socialització primària) tenen continguts no naturals i acompleixen funcions socials.
3. Des d’aquesta perspectiva, vull apuntar alguns dels canvis en la interpretació –i en el paper de les emocions- que han tingut lloc en els darrers dos segles, els de la modernitat. En aquests sentit em refereixo al pas d’un ordre social on la vergonya, entre altres emocions, es podia considerar com un clar indicador de la pertinença a una comunitat, a una situació social on la preponderància de l’individu front al grup, fa perdre valor a la vergonya com a ciment social. Aquest és només un indici dels canvis que s’han produït.

Mediacions a la cultura juvenil electrodance

Roger Martínez – Avui Toni Cambra ens ha obsequiat amb els detalls del seu projecte de tesi doctoral sobre les Mediacions a la cultura juvenil electrodance, la qual ens ha permès discutir sobre els conceptes de mediació i de comunicació, sobre l’interessant estudi de cas que és la cultura electrodance (pel seu ric ús d’Internet i les tecnologies digitals en moltes de les seves pràctiques), i sobre aquells aspectes que poden estar canviant en la producció cultural d’estils i geografies juvenils com a conseqüència dels canvis tecnològics recents.

Discourses on the body

Swen Seebach — In today’s Seminar “Discourses on the body”, I’ve explained that drawing on the ideas of Butler, Foucault and Baudrillard I suggest that the mentioned changes in the forms of communication are part of bigger structural changes (a new cycle of the production and consumption of reality and social life). The discourse on the body (and matter in general) has changed. These developments have effects on the perceptions of all people in society and therefore on the webbing of love relationships, as well as on the understanding of the self and the other and of the bodies in love relationships.  

Visual and audio focussed presentation of the loved, of love and of the body lets other forms of experiencing each other disappear. It puts another complexion on the body, its ways to communicate, to live, feel and love. We consume the body through love and we consume us through the consumption of the body.

Joves, violència i vídeo digital

Roger Martínez and Miquel Fernández – In today’s seminar we have discussed how  young people is ‘normativizing’ (culturally producing norms about) the new scenarios originated by digital video in relation to the representation of violence, drawing on the results of two empirical research projects (‘Watch and being watched’ and ‘Violence, internet and mobile phones’). We have talked about how young people is using digital technology (mobile phones, video and photo cameras, internet) to make, distribute and watch videos with one or another type of represented violence, as well as to carry on aggressions to other young people. 

The production, distribution and consumption of home-made videos through mobile phones and the internet is making a difference in the way violent representations are being distributed through, and ‘fixed’ in, youth social space. In particular, attention is paid not only to the way the consumption of violent videos is being valued or rejected in different positions of youth geographies, but also to the impact that leaving a ‘permanent record’ of recorded images has in the sanctions faced by young people, as well as on their social reputation. This implies that new social norms regulating the novelty must emerge, and this paper studies how young people, in dialogue with the ‘adult’ intervention of teachers, parents, youth workers, authorities and the media, culturally produce normative limits and moral responses to this phenomenon.

Paul Willis i el conceptes d’homologia, circuit integral i possibilitats objectives

Roger Martínez – Al seminari d’avui hem discutit l’aproximació de Paul Willis al que anomena “anàlisi sociosimbòlica” i els conceptes d’homologia, de circuit integral i de possibilitats objectives, que resumeix de manera sintètica en aquest vídeo de presentació de la seva participació al curs d’especialització Canvis en Cultura i Societat.