Un doctor més al GRECS

Aquest dimarts 2 de novembre, l’Isaac Gonzàlez va defensar a la Universitat Autònoma de Barcelona la seva tesi doctoral Els tres esperits de la segona modernitat

 

RESUM DE LA TESI

Els objectius bàsics de la tesi són tres. El primer és analitzar l’impacte de les fortes tensions normatives característiques de la segona modernitat en la construcció de la subjectivitat dels individus. El segon és poder reconèixer quina és la lògica que reorganitza la visibilitat de les desigualtats socials, el joc d’identificacions i distanciaments entre els joves (i, més genèricament, entre els individus) amb diferents capitalitzacions. Finalment, tot connectant els dos interessos anteriors, la tercera inquietud rau en voler explicar com la nova configuració de les desigualtats té a veure amb la construcció diferencial de les subjectivitats en l’adequació a les característiques i exigències de la societat contemporània. Així doncs, tota la tesi respon al repte d’articular un relat teòric propi que expliqui quins són els fonaments de l’ordenació social de la segona modernitat que ens permeten comprendre la reconfiguració de les desigualtats socials contemporànies. Tota l’especulació teòrica i conceptual se sustenta en les diferents recerques empíriques que he dut a terme en els darrers deu anys en el terreny de l’anàlisi cultural de les desigualtats socials.

Publicació de “Certesa virtual, simulació real”, una aproximació al concepte del virtual

Ja podem trobar la darrera publicació d’en Pau Alsina dins del llibre de l’encontre “Certesa simulada: Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament” que va tenir lloc a l’Arts Santa Mònica de Barcelona durant el setembre de l’any 2009 i que va permetre reunir a un conjunt de pensadors, científics i artistes com Llibert Fortuny, Louis Bec, Joan Leandre, Derrick de Kerckhove, Francesc Torres, Claudia Giannetti, Roderic Guigó, Janna Levin, Konic Thr, Antonio Acín o el mateix Pau Alsina, entre d’altres.

El text publicat amb el títol “Certesa virtual, simulació real” reflexiona al voltant del concepte de “virtual” en relació a allò anomenat com a “realitat virtual”, terme que, sota l’aparença d’un oxímoron que harmonitza dos conceptes oposats en una sola expressió, ens obliga a cercar un sentit metafòric que ens doni el seu sentit. Partint d’un recorregut pels primers pensadors utòpics de la “realitat virtual”, com Marshall McLuhan, Ted Nelson, Howard Rheingold o fins hi tot Philippe Quéau, l’autor ens porta a repensar la noció del virtual de la mà d’autors com Henri Bergson o Gilles Deleuze i Felix Guattari, per als qui el concepte del virtual permet fundar una nova relació entre matèria i forma així com fer possible la novetat radical, que d’aquesta manera supera altres visions més clàssiques sobre la gènesi de la forma. A diferència de la l’ontologia clàssica el virtual introdueix una ontologia de la novetat i de l’espontaneïtat (lluny del causalisme filosòfic, que és incapaç d’explicar el dinamisme immanent de la matèria).

Recerca sobre mediació tecnològica del gust musical

Durant el curs 2010-11 des del GRECS farem una recerca sobre com els canvis radicals en la mediació tecnològica del gust musical afecten la complexa relació entre geografies musicals i posicions socials articulades al voltant de les tensions entre els tres ‘ethos’ normatius del treball, el consum i l’autenticitat en la segona modernitat. Aquesta recerca, que farà Roger Martínez durant la seva residència a l’IN3, consistirà en una comparació històrica amb el treball empíric que va fer per la seva tesi doctoral Taste in music as a cultural production fa deu anys, just abans que es generalitzés la revolució resultant de la introducció de la banda ampla d’Internet, dels llocs d’intercanvi P2P, dels reproductors MP3 i l’I-Pod,  de les xarxes socials i de l’escolta en streaming. A través d’aquesta comparativa es podrà analitzar les importants moficiacions que s’han produït en la manera com els joves accedeixen, escolten i experimenten la música i les geografies musicals, i també el funcionament de l’economia política de la música.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE:

Technological mediation of the cultural production of musical geographies

This project explores the changes in the production of musical geographies before and after the revolution in the music field triggered by information and communication technologies. The goal is to determine how the radical changes in the technological mediation of taste in music affect the complex relationship between musical geographies and social position as articulated throughout the tensions between the three normative ‘ethos’ of work, consumption and authenticity in the second modernity era. This is achieved through a comparison with the empirical research project carried out ten years ago, Taste in Music as a Cultural Production.

The research project will consider whether the great revolution in the means of production, distribution and consumption of music which has been going on for a decade now, associated to technological innovations (broadband; P2P file sharing; blogs; websites; social networks like MySpace, Tuenti, Fotolog, Facebook, Twitter and YouTube; iPod and other MP3 players; and streaming sites like Spotify and Last FM) has substantially changed the way we collectively produce music geographies. This will be done from the point of view of young people’s trajectories through these geographies and the obvious and dramatic restructuring of the political economy of music. We are particularly interested in seeing how the different patterns of consumption, production and distribution in the new technological context relate to:

1. The tension and balance between mainstream and alternative.
2. The way homologies between musical tastes and social positions are accessed, disseminated and culturally produced.
3. The development of different meanings, explicit or implicit, of the idea of authenticity and its various connections to “normative provocation”.
4. Time and space: the tension between what is new and what is not in the relationship between the global and the local.

These objectives are to be pursued through a qualitative study of both the experience of young people in three secondary schools and a sample of workers in the music industry in Barcelona.

Postgrau en Innovació cultural: arts, mitjans i cultura popular

GRECS participa en el postgrau d’Innovació cultural: arts, mitjans i cultura popular (30 crèdits ECTS), un postgrau que ofereix les bases per a entendre i poder analitzar els canvis i les transformacions de la relació entre cultura i societat, així com aporta coneixements clau sobre les noves produccions artístiques i culturals contemporànies transformades per les tecnologies de la informació i la comunicació, el dinamisme de les indústries culturals i els processos de globalització.

Conscients de la necessitat de comprendre, adaptar-se i intervenir en els canvis i transformacions de la cultura contemporània LABoral Centro de Arte y Creación Industrial, i la Universitat Oberta de Catalunya impulsen conjuntament aquest programa formatiu de postgrau amb l’objectiu d’oferir eines per a comprendre i intervenir en la cultura actual des d’un context interdisciplinari i en connexió amb els grans debats a escala internacional en els àmbits de les arts, les humanitats, la comunicació i les ciències socials.

La complexitat i la gran velocitat dels canvis en la cultura actual obliga a realitzar una aproximació que sigui capaç de fusionar les perspectives acadèmica i professional en les institucions, indústries i sistemes culturals. En el context dels canvis i les transformacions de la cultura en la Societat del Coneixement és fonamental generar les eines d’anàlisi adequades per investigar, desenvolupar i innovar en l’àmbit social i cultural.

Aquest postgrau ofereix una formació que integra diferents perspectives d’anàlisi per comprendre e innovar en la relació de la cultura amb la societat, tecnologia, economia, mitjans de comunicació i arts. Per això comptarem tant amb els estudis de cas més rellevants com amb la col·laboració de destacats especialistes del món de les arts i la cultura, la investigació, els mitjans i la industria, analitzant en temps real aspectes que treballarem a nivell teòric, metodològic i pràctic.

Projecte I+D sobre compromís de parella i expressió de les emocions

Marxem de vacances amb l’inici d’un nou projecte I+D en marxa, “Las formas de compromiso de pareja y la expresión de las emociones en la era de la comunicación electrónica” (Forms of Commitment in Love Relationships and the Expression of Emotions in Times of Electronic Communication), gràcies a l’ajut del Ministerio de Ciencia e Innovación. La investigadora principal serà Natàlia Cantó, i hi participarem tots els membres del GRECS (Francesc Núñez, Swen Seebach, Pau Alsina, Isaac Gonzàlez, Ana Rodríguez i Roger Martínez).

To receive a love email or to get a break up message (SMS) was unthinkable only fifteen years ago. Now couples have the possibility to communicate with each other over long and short distances. Some couples may even start relationships by using these new forms of communication. These circumstances change the shape and content of the relationships that bond couples together – their affective practices, their daily communication, their emotional experiences, as well as their ways of expressing emotions. These changes influence a steadily growing number of people – and thus their biographies. Simultaneously, the discourses on the meaning of love and on that which a good relationship is and should be become gradually modified. Again, these changes in the practices and discourses are reflected in the social imaginaries as well as in the everyday practices of couples. Furthermore, huge changes in the socialisation of the new generations are taking place; they imply the descriptive and normative definitions of the meaning and content of love and love relationships.

Seminari Habemus Corpus a l’Estruch.

Durant el darrer semestre, Pau Alsina va iniciar el seminari Habemus Corpus a la NauEstruch de Sabadell. El treball en progrés, que continuarà durant el període 2010-2011, està relatat al blog Habemus Corpus. En la primera sessió del seminari conduit per Marina Garcés i Pau Alsina comentaven:

“El filosof francès Michel Foucault entenía la teoría com una capsa d’eines orientada a la pràctica. Habemus Corpus es el primer seminari del cicle “Capsa D’Eines”, un programa d’investigació obert a l’entorn de diverses propostes temàtiques que preten aproximar la filosofía, entesa com a capsa d’eines, a creador/es, teorics/ques i interessats/des en l’escena contemporània o les pràctiques performatives.

El pensament i les arts contemporànies estan marcats per un retorn del cos: un retorn que és, per una banda, reapropiació d’una materialitat expropiada per l’intel·lectualisme i la moral i, a l’hora, el crit d’una carn sublimada sota les aparences glorioses i indolores de la societat de l’espectacle.

En aquest seminari volem explorar críticament les figures d’aquest retorn del cos a l’escena contemporània. Ho farem interrogant els textos de la nostra contemporaneïtat filosòfica i, a l’hora, abordant els principals debats que travessen actualment el panorama de les arts escèniques i performatives.

El seminari és obert tant en el seu funcionament com en l’elaboració dels seus continguts. Partirem d’unes figures corporals proposades pels seus coordinadors però el temari resta inacabat, esperant que la pròpia dinàmica de treball faci sorgir altres figures.

El seminari serà conduït per Marina Garcés i Pau Alsina i tindrà lloc a L’Estruch, els divendres a les 17h, quinzenalment, a partir del 16 d’abril de 2010.”

Per a seguir el transcurs del seminari podeu consultar el blog: http://habemuscorpus.wordpress.com/

Individu i desvergonya

Francesc Núñez – En el seminari d’avui he incidit en l’important paper d’algunes emocions (i molt particularment la vergonya) en els processos de constitució (o de generació) de comunitat(s). La vergonya és un bon exemple de “socialització” de l’individu, o millor, d’inserció de l’individu en una comunitat. El desvergonyit ho és per falta d’adhesió i de pertinença a la comunitat o, en el millor dels casos, de confrontació a una comunitat que no és la seva. Els canvis en les societats modernes i especialment a partir del que podríem anomenar segona modernitat, han trastocat aquestes mecanismes de relació social. A això ens volem referir.

1. La tesi (constructivista) que defenso sosté que les emocions tenen la capacitat de donar suport a les normes socials. Les emocions comporten nocions de caràcter prescriptiu com, per exemple, creences en què alguna cosa ha de ser respectada, condemnada, desitjada o defensada…
2. Les emocions, en la seva forma socialitzada, interioritzada o, també encosada (és a dir, apresa en el procés de socialització primària) tenen continguts no naturals i acompleixen funcions socials.
3. Des d’aquesta perspectiva, vull apuntar alguns dels canvis en la interpretació –i en el paper de les emocions- que han tingut lloc en els darrers dos segles, els de la modernitat. En aquests sentit em refereixo al pas d’un ordre social on la vergonya, entre altres emocions, es podia considerar com un clar indicador de la pertinença a una comunitat, a una situació social on la preponderància de l’individu front al grup, fa perdre valor a la vergonya com a ciment social. Aquest és només un indici dels canvis que s’han produït.

Presentat l’estudi Llengua i joves

Avui s’ha presentat públicament l’estudi Llengua i joves, en el qual han participat l’Isaac Gonzàlez i Roger Martínez del GRECS (conjuntament amb el Joan Pujolar i l’Anna Font), arran de la publicació del resum de la recerca Llengua i joves. Usos i pecepcions lingüístics de la joventut catalana a la col·lecció Aportacions de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’estudi se centra en els usos lingüístics i els discursos sobre les llengües dels joves catalans. La investigació combina l’anàlisi quantitativa de dades de diverses enquestes oficials de la Generalitat de Catalunya, principalment de la Secretaria de Joventut i de la Secretaria de Política Lingüística, amb l’anàlisi qualitativa de dades obtingudes a partir d’entrevistes i debats de grup.

Cap a una història material del media art?

Pau Alsina – El grup de recerca ‘Art, Arquitectura i Societat Digital’ de la Facultat d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, dins el marc de les “IV Jornades Internacionals Universos i metaversos: aplicacions artístiques dels nous mitjans”, ha convidat a en Pau Alsina fer la ponència inaugural “Cap a una història material de l’art multimèdia?: sobre allò tecnològic en l’art”.

Aquesta ponència planteja de quina manera l’estudi de les pràctiques més actuals de l’art multimèdia necessita tant una perspectiva interdisciplinària com basar-se en la materialitat constitutiva d’aquestes pràctiques. Partim d’una genealogia crítica de les interrelacions entre art, ciència i tecnologia en la història, per convidar a una reflexió epistemològica i ontològica que ens permeti extreure unes conclusions aplicables al nostre moment actual de proliferació d’interseccions creatives fèrtils i innovadores en el context de la denominada Societat Xarxa. D’aquesta manera introduïm algunes teories i alguns mètodes que ens permetin pensar i historiar la interrelació entre art, cultura, tecnologia i societat, i faci possible integrar múltiples perspectives capaces de generar un context holístic d’anàlisi i interpretació de les pràctiques artístiques.

Es pot accedir al video de la ponència.

Mediacions a la cultura juvenil electrodance

Roger Martínez – Avui Toni Cambra ens ha obsequiat amb els detalls del seu projecte de tesi doctoral sobre les Mediacions a la cultura juvenil electrodance, la qual ens ha permès discutir sobre els conceptes de mediació i de comunicació, sobre l’interessant estudi de cas que és la cultura electrodance (pel seu ric ús d’Internet i les tecnologies digitals en moltes de les seves pràctiques), i sobre aquells aspectes que poden estar canviant en la producció cultural d’estils i geografies juvenils com a conseqüència dels canvis tecnològics recents.