GRECS

Archive for 2012|Yearly archive page

L’espera imaginativa

In Blocs membres on Novembre 9, 2012 at 12:28 am

Sociologia de les emocions

Si féssim cas del “carpe diem” i altres consignes que ens inviten a viure el moment, a desitjar aturar l’instant per la seva bellesa, estaríem disminuint la nostra potència d’existir, contràriament al que se suposa que se’ns demana. Bona part del nostre temps de vida, l´únic que tenim, certament, el vivim abocats en el futur, imaginant tot el gaudi i tot el bé que està per venir. Si la previsió (som éssers pre-visors) ens facilitat la capacitat d’acció, el dirigir-nos cap el futur desitjat i aconseguir propòsits, la imaginació ens instal·la en l’emoció present del futur que ha de venir i volem imaginar.

Quan en una entrada anterior d’aquest blog parlava de l’amor com un joc solitari, em referia justament a tot el que en l’amor hi ha d’imaginar a l’altre, d’imaginar el camí que l’amor obre, del goig que hi pot haver en esperar l’encontre amb la persona estimada…

View original post 387 more words

Anuncis

Emocions i control social. (Control emocional?)

In Blocs membres on Juliol 18, 2012 at 8:39 pm

Sociologia de les emocions

La major part del temps vivim instal·lats al món de la vida quotidiana. Es tracta, com ens ha mostrat la sociofenomenologia (A. Schüzt), d’un món que percebem organitzat i del qual rarament dubtem. Generalment, en aquest “nostre” món, les accions que duem a terme tenen un motiu pragmàtic, és a dir, solem actuar per canviar alguna cosa del món o per influir en el les accions (els comportaments o les idees) dels nostres congèneres. Els nostres interessos, la dominació del món d’acord amb els nostres interessos, és l’objecte de les nostres accions.

Aquesta introspecció fenomenològica no va passar desapercebuda al geni grec. Aristòtil va recopilar en la seva Retòrica (PHTORIKH) tot allò que els grecs van aprendre sobre l’art de la persuasió. La retòrica és definida per Aristòtil com la facultat de considerar en cada cas el que cal per persuadir (1355b). La persuasió és un mitjà per poder decidir…

View original post 394 more words

Baby Boom i el mite de la heroïcitat sacrificial femenina

In recerca on Mai 28, 2012 at 7:44 pm

Isaac Gonzàlez

Baby Boom és un nou programa de La Sexta que copia un format que ha tingut un notable èxit en el context televisiu anglosaxó. La particularitat principal d’aquest reality show és que s’hi fa el seguiment del moment en què neixen diferents nadons en un hospital, tot focalitzant-se en les emocions, pors i anhels que genera aquest esdeveniment tan especial en els pares i familiars. En teoria es tracta d’un reality“blanc”, que cerca més la comunió emocional entre l’espectador i les històries relatades que no pas l’exposició d’elements morbosos de la privacitat de les persones. Certament, no seria difícil posar en qüestió aquesta pretensió, però en aquest comentari vull endinsar-me en una qüestió molt concreta: la dimensió mitològica del programa.

+ veure l’article sencer al Bloc d’Humanitats

L’amor és un joc solitari

In Blocs membres on Mai 28, 2012 at 7:39 pm

Sociologia de les emocions

L’amor ens uneix als éssers estimats; atrau, entrelliga, enreda. A ningú se li escapa que els enamorats anhelen l’abraçada, que una carícia alleuja el dolor i que l’olor de l’amor penetra fins al cor. Els amants es pertanyen perquè els agrada saber-se l’un de l’altre; “meu”, “teu”, són murmuris freqüents. Qui s’enamora i se sap correspost se sent capaç de trencar amb tots els llaços que el lliguen a si mateix i al seu passat per projectar-se cap endavant junt amb l’altre. L’amor compartit promet la felicitat. En nom de l’amor, o per amor, es trenquen lleialtats, cadenes i es busquen suposats horitzons de felicitat. L’amor, tant present com esperat, i encara més quan s’aspira a ell que quan es té, dóna sentit a la vida.

I no obstant això, l’amor és un joc solitari. És com els escacs: pot jugar-se en parella, aquest és el mecanisme del joc, però…

View original post 499 more words

Virtual Love

In Blocs membres, recerca on Mai 19, 2012 at 10:58 pm

Sociology of Emotions

‘And when I knew… when I realized… it was too late. My life was broken. I was in love.’ (Anna, 39, comemo3’s translation from Catalan)

An interviewee used these words to tell us about her love story with a work colleague who lived miles away, and with whom she had started to chat and exchange emails on a regular basis. Those messages that had once been plain work messages turned slowly and half unconsciously into more and more private emails in which both parties seductively exposed themselves, letting more and more personal issues, fears, hopes, experiences and desires come to the foreground. The emotions that moulded and were moulded by this process evolved from surprise, to joy, to expectation, to dependency, to love; the shifts between them were subtle, quick, uncontrolled. The realization that, at the other end of the line, someone special was holding one’s existence culminated a process…

View original post 588 more words

La corrupció de l’autenticitat: nota de lectura de tres llibres

In recerca on Mai 17, 2012 at 11:08 pm

Roger Martínez

L’autenticitat és el Sant Grial del nostre temps. Tots la volem, perquè ens eleva, ens fa tocar la veritat, sòlida i preciosa, en una època d’incertesa, aparences i canvi. Per això és essencial per entendre fenòmens tant contemporanis com les xarxes socials a Internet, el moviment dels Indignats o l’entronització de Josep Guardiola. Però com passa amb totes els grans conceptes que marquen època, l’autenticitat és tan important com difícil d’atrapar. Si intentem definir-la, inevitablement topem no només amb la dificultat de posar-li paraules, sinó amb polisèmies i grans paradoxes que ens deixen perplexos, perquè ens situen davant les contradiccions del nostre moment històric.

+ veure la ressenya sencera al Bloc d’Humanitats

La imaginació i el somni, laboratoris d’experiència.

In Blocs membres on Mai 14, 2012 at 4:06 pm

L’animal humà requereix de llargs anys d’aprenentatge (aculturació, socialització) per arribar a ser humà. Som un ésser abocat a l’acció i l’acumulació d’experiència (humana); un ésser previsor perquè anticipem i ens projectem en el futur; i un ésser no acabat,  perquè fer-nos humans no té un final (A. Gehlem).  Els humans triguem entre una i dues dècades per adquirir l’autonomia necessària per moure’ns en els nostres mons socials. A diferència dels anomenats “hàbitats naturals” (ecosistemes), els mons humans, tan plurals i tan diversos, sovint canvien a gran velocitat i la seva naturalesa, allò que són, depèn de les nostres interaccions –dels nostres lligams- i de les nostres accions en l’entorn.

Fer-se adult, fer-se un ésser social, comporta aquest llarg aprenentatge en el que un element importantíssim és saber posar-se en el lloc de l’altre. Posar-se en el lloc de l’altre és saber interpretar la seva ment i el seus sentiments. “Sé que tu saps que jo sé” (la dialèctica hegeliana de l’amo i l’esclau) i simpatitzar amb l’altre (”saber que sento com tu sents” o “sentir que sento com tu sents”). Allò que en diem “tenir experiència de la vida” no és altra cosa que aquest procés que ens permet entendre a qui ens envolta i actuar conjuntament. És evident que els vincles emocionals juguen un paper fonamental en aquest procés que té lloc al llarg de la vida però que en la infància té un moment fonamental, guiats per l’experiència (humana) dels “altres significatius” (pares, germans o éssers més propers).  Acumular experiència, conèixer el món en que és viu, implica pels humans un aprenentatge conjunt. Només podem reconèixer les emocions que  sentim juntament amb els altres (que ens ensenyen el nom i el contingut d’això que sentim). De fet, aquest aprenentatge ens lliga indisociablement als altres, compartint un món de significats i aprenem a reconèixer el que és valuós. Segurament, sense emocions les coses i les persones no ens importarien gaire. John Elster afirma que les emocions són la matèria de la vida, el vincle més important entre les persones i el que ens lliga a les coses.

En aquest llarg procés d’aprenentatge i humanització, intens en la infància però que com hem dit s’allarga tota la vida, el paper de la imaginació i els somnis és fonamental. Per una banda, podem considerar els somnis (N. Humphrey) com un laboratori d’experiència humana. Sovint, el somnis ens permeten viure i experimentar situacions en les que mai, o encara mai, no ens hem trobat. El somni ens permet generar situacions (vitals) noves on posar a prova la nostra capacitat de reacció o d’experimentar amb les emocions que ens susciten. Despertats els somnis pels desigs, la quotidianitat viscuda o les narracions que ens han fet del món ens permeten experimentar amb diferents escenes de vida. Un somni ens pot transformar, donar-nos la clau d’una decisió, mostrar-nos allò que ens espanta o fer-nos buscar allò que estimem.

La imaginació és la peça clau en molts d’aquests processos d’aprenentatge vital i emocional. No importa si allò que imaginem (com passa clarament en el somni) és o no és una ficció, perquè allò que imaginem té la capacitat i el poder de suscitar les nostres emocions. Si ens maginem un monstre o la mort d’un ésser estimat i ens espanta,  tant si és un impossible com un fet possible o passat, les emocions que ens suscita són “reals” i viscudes com a tals emocions (deixem per un altre moment la discussió sobre les “emocions ficcionals”) . El laboratori del somni i el laboratori de la imaginació (hi ha qui ho anomenaria “somiar despert”) ens permeten augmentar el nostre vast camp d’experiència humana. L’experiment imaginatiu, com passa en molts jocs infantils, pot tenir un valor instrumental, clar està, però també –o només- tenyir de significat les nostres experiències.

Llàgrimes i futbol

In Blocs membres on Mai 7, 2012 at 4:31 pm

Sociologia de les emocions

És freqüent que les càmeres de televisió enfoquin dotzenes d’aficionats amb cares tristes i ulls plorosos al final d’un partit de futbol (important) quan el seu equip acaba de perdre. També alguns jugadors ploren la derrota.

View original post 484 more words

Doctora Ana Rodríguez

In GRECS, recerca on Mai 6, 2012 at 10:28 pm

Imatge

El 2 de maig ens ha portat una nova Doctora al GRECS: la greca Ana Rodríguez ha defensat amb èxit la seva tesi “Teoría y práctica del cine como dispositivo crítico. El alcance de la modernidad y las formas de lo político en el cine de los años treinta”, de la qual aquí teniu com a tast un breu resum.

RESUM DE LA TESI

La investigación se basa en el desarrollo del concepto de Dispositivo Crítico para analizar la dimensión política contenida en las prácticas artísticas modernas y en las producciones cinematográficas realizadas en los márgenes de la industria y en aquellas estructuras organizadas de forma alternativa en el periodo que abarca desde la década de los años veinte hasta mediados de los años cuarenta del siglo XX. El análisis y trabajo historiográfico se centra en visualizar las formas en las que emergen y se organizan los diversos colectivos vinculados a los movimientos de izquierda, como socialistas, comunistas, anarquistas o movimientos cooperativos, en los contextos más relevantes del sistema mundial de entreguerras: la Unión Soviética, la República de Weimar, el Reino Unido, Estados Unidos y Francia. De este modo, se han evidenciado las conexiones de ciertas praxis vinculadas al cine político y el corpus teórico de sus agentes con aquellos procesos y debates que emergen a raíz de la modernidad filosófica de finales del siglo XVIII y a lo largo del XIX, el desarrollo de las ideas estéticas de este periodo y el pensamiento marxista.

Els rics també ploren … però menys amargament?

In Blocs membres on Abril 16, 2012 at 4:43 pm

Add your thoughts here… (optional)

Sociologia de les emocions

De vegades, per alleugerir la pobresa o fer més suportable la injustícia social, és un clàssic recordar que “els rics també ploren”. Amb això es vol afirmar que no només senten, com tots els mortals, sinó que també estan sotmesos a les contingències desgraciades de la vida i a tot tipus de sofriments i pesars.

Però, és possible que rics i pobres, per simplificar les categories socials, siguem iguals pel que fa a les emocions? Sentim tots el mateix? Ningú pot escapar a les penes? La resposta correcta hauria de ser: “bé, sí, també ploren … però menys”.

Estem afirmant amb això que la riquesa t’evita pesars i sofriments? La resposta és òbvia; però no, no ens referim a això. Ens referim a alguna cosa també molt obvia, però que de vegades passa per alt: les emocions-i la forma en com les experimentem- també depenen de l’educació rebuda, dels contextos…

View original post 510 more words