Ja està disponible en línea al TDX la tesi de Roger Martínez Taste in music as a cultural production Young people, musical geographies and the imbrication of social hierarchies in Birmingham and Barcelona.
The thesis takes the usually private zone of the appreciation of music, often still understood in internal and individualistic terms and appreciated only for its aesthetic elements, as a sociological object of study using sociological analytics to uncover the collective, shared and symbolic logics of the formation of the apparently most private zones of experience. The approach to the study of youth taste, youth groups and the sociology of music attempts to participate in the current debates in these areas by developing an original theoretical approach to cultural production that through an empirical comparative research on music taste among young people in Birmingham and Barcelona wants to contribute to the understanding of social divisions and distinctions in contemporary popular culture.
There are several crucial areas where the thesis aims to use an empirical research for adjudicating between competing academic approaches to the study of subcultures and youth culture. In particular it tries to overcome the subculturalist/post-subculturalist debate in youth cultures research by drawing attention to a neglected area of `homological’, `objective possibilities’ and `integral circuit’ analysis which has been downplayed somewhat first by a dominance of the notion of `signifying practice` and later by post modern notions of the free-floatingness of discourse.
The thesis combines different sociological insights to produce an analytical approach for the understanding of the subject matter. It uses a social constructionist perspective to outline levels of youth experience and of social analysis (the private/personal, interpersonal relations and hierarchies, and the anonymous landscapes of musical and broader social geographies). The fieldwork data is used to show how these levels intertwine, and how the notion of `homology’ help to connect these levels, showing a multiplicity of possible combinations, in relation to their complex location within wider social heirarchies and fields of generalised advantage or disadvantage. To flexibly yoke this together the new notion of `imbrication’ is used to show how social structural forces and placements may be invisible and opaque but are drenched and work though a plethora of symbolic forms and practices that cannot ultimately be understood without the wider social and historical perspective of understanding that ultimately locates them.
The thesis shows how by using the appropriate tools of analysis, the sheer range of possibilities and options does not defeat the possibility of social-structural analysis, what makes it an original contribution to the current debates in the field. In the conclusion the thesis identifies certain tendencies of association between class backgrounds and musical taste but shows in detail how these are multiform with several variants and options and different relations with respect to the internal organisation of the musical tastes field between the commercial centre and minority peripheries. The thesis thus analyses the relative autonomy of cultural forms showing clearly wherein lies the autonomy and where lies the dependence. In the final chapter, the thesis moves onto place the imbrication of symbolic homologies within a larger typification of social change as characteristic of a third stage of development of capitalism where the extension of `normative provocation and transgression’ produce quite large zones, spatially and temporally, where inversions of status occur – putting lower or stigmatised groups in positions apparently of greater influence and prestige – which profoundly condition how identities form and social structures are erased in consciousness even as profound socially reproductive ends are achieved through these very processes.
***
La tesi agafa la vessant normalment privada de l’apreciació musical, encara sovint entesa exclusivament a partir dels seus aspectes interns i individuals, i per tant només analitzada des de la seva vessant estètica, com a objecte d’estudi sociològic, utilitzant eines sociològiques per descobrir les lògiques col·lectiva, compartida i simbòlica de la formació de les zones aparentment més privades d’experiència. L’aproximació a l’estudi del gust i els grups juvenils i la sociologia de la música intenta participar en els debats actuals en aquestes àrees desenvolupant una aproximació teòrica original a la producció cultural que, a través d’una recerca comparativa sobre el gust musical entre els joves a Birmingham i Barcelona, vol contribuir a la comprensió de les divisions i distincions socials a la cultura popular contemporània.
Hi ha diverses àrees on la tesis intenta utilitzar la recerca empírica per avaluar diferents aproximacions acadèmiques a l’estudi de les subucultures i la cultura juvenil. En concret, intenta superar el debat subcultura/post-subcultura en el camp de la recerca sobre les cultures juvenils, mitjançant la reivindicació d’elements com l’anàlisi de les “homologies’, les “possibilitats objectives” i els “circuits integrals”, arraconats darrerament per conceptes com “pràctica significativa” i la noció post-moderna del discurs flotant i lliure.
La tesis combina diferents aportacions sociològiques per elaborar una aproximació analítica que ajudi a entendre l’objecte d’estudi. Empra la perspectiva del construccionisme social per dibuixar nivells d’experiència juvenils i d’anàlisi social (les jerarquies i relacions privades/personals i interpersonals, els paisatges anònims de les geografies musicals i socials). Les dades del treball de camp s’utilitzen per mostrar com aquests nivells estan entrelligats, i com la noció d’“homologia” ajuda a connectar-los, evidenciant la multiplicitat de combinacions possibles en relació a la seva complexa localització en jerarquies socials més àmplies i en els camp d’avantatge i desavantatge generalitzat. Per encaixar tot això de manera flexible, s’utilitza la noció d’“imbricació”, que mostra com les forces i ubicacions socio-estructurals poden ser invisibles i opaques, però que estan en ple funcionament a través d’un conjunt de formes i pràctiques simbòliques que no poden ser enteses, en darrera instància, independentment d’una perspectiva social i històrica més àmplia, que és la que les permet situar correctament.
En el seu conjunt, la tesi mostra com, mitjançant la utilització de les eines d’anàlisi adequades, la complexitat i abast de possibilitats i opcions personals dels joves estudiats no impedeix fer-ne una anàlisi socio-estructural, la qual cosa implica una contribució original als debats actuals en el camp. A les conclusions s’identifiquen algunes tendències d’associació entre orígens de classe i gust musical, tot mostrant com aquestes associacions són multiformes i presenten diverses variants i opcions, així com diferents relacions en relació a l’organització interna del camp dels gustos musicals en un centre comercial i unes perifèries minoritàries. La tesis, per tant, analitza la relativa autonomia de les formes culturals mostrant clarament els espais d’autonomia i els espais de dependència. En el capítol final, se situa la imbricació de les homologies simbòliques en el marc d’una tipificació més àmplia del canvi social, i d’un tercer estadi de desenvolupament del capitalisme en el qual l’extensió de la “provocació i transgressió normativa” ha originat àmplies zones, tant en termes espacials com temporals, on s’esdevenen inversions d’estatus (situant els grups inferiors o estigmatitzats en posicions d’aparent influència i prestigi social), que condicionen de manera crucial com es conformen les identitats i s’erosionen en la consciència les estructures socials, tot i continuar mantenint, en el mateix procés, el mateix protagonisme en la reproducció social.
(Veure tesi en pdf)
Roger Martinez
Grup d'Estudis en Cultura i Societat 