El fenomeno FAN. A propósito de Star wars.

CESC_Blog de Francesc Núñez Mosteo

Fan. Ver definición en la Wikipedia: “Un fan (en plural: fanes), simpatizante, aficionado, seguidor, admirador o fanático es una persona que siente gusto y entusiasmo por algo. El término se utiliza en particular en el deporte y el arte, para referirse a admiradores de una persona, grupo, equipo u obra (…)”

En toda la historia de la humanidad, los personajes públicos (humanos o divinos) han tenido admiradores y seguidores y han servido de modelo y ejemplo para muchas personas. Las “vidas de santos”, por ejemplo, tenían esta función de ofrecer un camino de vida, una respuesta a la eterna pregunta sobre “¿cómo hay que vivir?”

Antes, como ahora, el fenómeno fan ha estado ligado a la fama o celebridad de algún personaje. El fan(atico) lo es de alguien o algo. En esta entrada, trataré de subrayar las características propias del fenómeno fan en nuestra contemporaneidad.

En…

View original post 557 more words

El CD, iTunes, Spotify i les formes emergents d’experiència de la música

Autenticitat comuna — Common Authenticity

[Reflexions sobre el lligam entre iTunes, Spotify i l’experiència de la música arran d’unes preguntes de Germán Sierra per una notícia al portal de la UOC]

Pels que tenen més de 30 anys, parlar de com es comprava o escoltava música el segle passat és un exercici de nostàlgia. O dit d’una altra manera, les maneres com s’accedia i es pagava per la música els anys 90 tenen poc a veure amb com es fa ara. Hem passat de l’època daurada del CD, ai perdó, de les discogràfiques, a un món on de CD n’hi ha pocs i les discogràfiques s’han transformat. Només cal recordar com les botigues de discs físics són actualment una raresa. La majoria ha desaparegut del paisatge urbà.

Recapitulem: als anys 90 la indústria musical es va fer d’or gràcies al pas de l’LP i les cintes de cassette al CD, i també a l’èxit de…

View original post 3.259 more words

Eros y Ágape

CESC_Blog de Francesc Núñez Mosteo

Denís de Rougemont inicia su extraordinario y sorprendente libro El amor y Occidente con una afirmación provocadora: El amor feliz no tiene historia. Sólo el amor mortal, amenazado y condenado por la propia vida, es novelesco.

__________

Ana Karenina (http://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Karenina ) empieza con una sentencia complementaria: “Todas las familias dichosas se parecen, y las desgraciadas, lo son cada una a su manera”. A esta idea le dedicaré pronto un pequeño análisis a partir de datos empíricos.

__________

En la base de esta afirmación está el implícito, que ahora exploraremos, de que la pasión implica sufrimiento, y de que el amor pasional comporta el adulterio. En el fondo, se trata de una paradoja: queremos la pasión y la desgracia, aunque no queramos reconocerlo (Rougemont, 2002: 17). Dejar el amor en manos de la pasión [que bien pudiera ser una característica del enamoramiento en su versión romántica] es ponernos en…

View original post 1.834 more words

Cupido i l’«ocasió» de l’estiu (per Francesc Núñez)

CESC_Blog de Francesc Núñez Mosteo

Les nits d’estiu són fetes per a somiar. Astronòmicament, són les més curtes de l’any; en la vivència personal, en canvi, resulten molt més llargues i intenses. Si, a més, coincideixen amb les vacances, probablement anem a dormir més tard, fins i tot de matinada. Terrasses, revetlles, festes… El fet de disposar de més temps per a un mateix ens relaxa i ens permet eixamplar la vida social. Qui vol, es pot llançar a buscar l’amor amb tenacitat.

Es diria que l’estiu, la calor i la suposada acceleració dels ritmes biològics i hormonals ens inclinen a buscar l’amor romàntic, i el sexe que sempre l’acompanya. Les fantasies amoroses solen implicar la possibilitat d’una relació sexual. La cerca amorosa s’intensifica a l’estiu. Cupido té més feina estacionalment.

View original post 615 more words

¿Qué es el amor? El amor es una revolución (a dos)

CESC_Blog de Francesc Núñez Mosteo

Francesco Alberoni, en su entretenido y sugerente libro Enamoramiento y amor(editado en castellano por la editorial Gedisa), define el enamoramiento —que no el amor— como “el estado naciente de un movimiento colectivo de dos”. Alberoni equipara el enamoramiento a los grandes movimientos colectivos (revoluciones, algarabías, sectas, etc.) a partir de lo que tienen de alegría de vivir, de experiencia de solidaridad, de fuerza de renovación. En definitiva, el enamoramiento es una emoción o un cúmulo de emociones que parecen aumentar la potencia de existir y abrir las puertas del futuro. Si esta revolución personal que llevan a cabo generalmente dos personas sigue adelante y triunfa desemboca en una/la institución que llamamos amor. El amor es la institucionalización (con todo lo que tiene de norma social) de un movimiento “social” de renovación personal, de una revolución en la vida de dos, que conocemos como “enamoramiento”.

View original post 580 more words

Algoritmos y Facebook

CESC_Blog de Francesc Núñez Mosteo

El 25 de setiembre de 2013 el profesor Martin Berg (Halmstad University, Sweden) impartió un seminario en el contexto del grupo de investigación GRECS.  El profesor Berg compartió con los asistentes algunas ideas y reflexiones a propósito de una investigación en curso en la que subyace la pregunta de por qué los individuos utilizan los “social media”. Algunas de las respuestas y reflexiones se fundamentan en los diarios que durante una semana escribieron 66 usuarios de Facebook.

Sin pretender ser fiel a la sugerente exposición que se hizo, sí quiero plasmar algunas ideas que me inspiró el seminario.

View original post 832 more words

Corrupció, política i desvergonyiment. A favor de la vergonya en la vida pública.

Sociologia de les emocions

El sentiment de vergonya ha estat, i potser segueixi sent, un element central en el control i regulació del comportament social. La vergonya es reflecteix en el rostre i tenalla les nostres accions quan pensem el que els altres poden pensar si actuem d’una determinada manera que no és socialment acceptable.

És fàcil adonar-se com els nens i els joves es neguen a posar-se determinada roba, o tallar-se els cabells de determinada manera per por al que puguin pensar els seus companys. Una caiguda ridícula, un gest indecorós agafat d’improvís poden produir vergonya si pensem en la imatge que estem projectant de nosaltres mateixos.

View original post 514 more words

L’espera imaginativa

Sociologia de les emocions

Si féssim cas del “carpe diem” i altres consignes que ens inviten a viure el moment, a desitjar aturar l’instant per la seva bellesa, estaríem disminuint la nostra potència d’existir, contràriament al que se suposa que se’ns demana. Bona part del nostre temps de vida, l´únic que tenim, certament, el vivim abocats en el futur, imaginant tot el gaudi i tot el bé que està per venir. Si la previsió (som éssers pre-visors) ens facilitat la capacitat d’acció, el dirigir-nos cap el futur desitjat i aconseguir propòsits, la imaginació ens instal·la en l’emoció present del futur que ha de venir i volem imaginar.

Quan en una entrada anterior d’aquest blog parlava de l’amor com un joc solitari, em referia justament a tot el que en l’amor hi ha d’imaginar a l’altre, d’imaginar el camí que l’amor obre, del goig que hi pot haver en esperar l’encontre amb la persona estimada…

View original post 387 more words

Emocions i control social. (Control emocional?)

Sociologia de les emocions

La major part del temps vivim instal·lats al món de la vida quotidiana. Es tracta, com ens ha mostrat la sociofenomenologia (A. Schüzt), d’un món que percebem organitzat i del qual rarament dubtem. Generalment, en aquest “nostre” món, les accions que duem a terme tenen un motiu pragmàtic, és a dir, solem actuar per canviar alguna cosa del món o per influir en el les accions (els comportaments o les idees) dels nostres congèneres. Els nostres interessos, la dominació del món d’acord amb els nostres interessos, és l’objecte de les nostres accions.

Aquesta introspecció fenomenològica no va passar desapercebuda al geni grec. Aristòtil va recopilar en la seva Retòrica (PHTORIKH) tot allò que els grecs van aprendre sobre l’art de la persuasió. La retòrica és definida per Aristòtil com la facultat de considerar en cada cas el que cal per persuadir (1355b). La persuasió és un mitjà per poder decidir…

View original post 394 more words

L’amor és un joc solitari

Sociologia de les emocions

L’amor ens uneix als éssers estimats; atrau, entrelliga, enreda. A ningú se li escapa que els enamorats anhelen l’abraçada, que una carícia alleuja el dolor i que l’olor de l’amor penetra fins al cor. Els amants es pertanyen perquè els agrada saber-se l’un de l’altre; “meu”, “teu”, són murmuris freqüents. Qui s’enamora i se sap correspost se sent capaç de trencar amb tots els llaços que el lliguen a si mateix i al seu passat per projectar-se cap endavant junt amb l’altre. L’amor compartit promet la felicitat. En nom de l’amor, o per amor, es trenquen lleialtats, cadenes i es busquen suposats horitzons de felicitat. L’amor, tant present com esperat, i encara més quan s’aspira a ell que quan es té, dóna sentit a la vida.

I no obstant això, l’amor és un joc solitari. És com els escacs: pot jugar-se en parella, aquest és el mecanisme del joc, però…

View original post 499 more words