GRECS

L’amor és un joc solitari

In Blocs membres on Mai 28, 2012 at 7:39 pm

Sociologia de les emocions

L’amor ens uneix als éssers estimats; atrau, entrelliga, enreda. A ningú se li escapa que els enamorats anhelen l’abraçada, que una carícia alleuja el dolor i que l’olor de l’amor penetra fins al cor. Els amants es pertanyen perquè els agrada saber-se l’un de l’altre; “meu”, “teu”, són murmuris freqüents. Qui s’enamora i se sap correspost se sent capaç de trencar amb tots els llaços que el lliguen a si mateix i al seu passat per projectar-se cap endavant junt amb l’altre. L’amor compartit promet la felicitat. En nom de l’amor, o per amor, es trenquen lleialtats, cadenes i es busquen suposats horitzons de felicitat. L’amor, tant present com esperat, i encara més quan s’aspira a ell que quan es té, dóna sentit a la vida.

I no obstant això, l’amor és un joc solitari. És com els escacs: pot jugar-se en parella, aquest és el mecanisme del joc, però…

View original post 499 more words

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: